Acceptar, adaptar, anticipar, aportar, comunicar, conèixer, aprofundir, il·lusionar. Verbs que aparèixen a la guia que han elaborat des del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya per afrontar aquest Nadal. Verbs importants. Per practicar en temps estranys i en temps normals.
Amb dos dies de diferència he descobert dues joies musicals. Una té a veure amb la mirada cap als altres. L'altra parla de la mirada cap a un mateix. Una i altra m'han encisat. Mirar més enllà de la superficialitat, mirar les capacitats. Mirar les meravelles dels altres. Empoderar-se de les pròpies. Una delícia les dues. MIRADA ESTRÀBICA del grup Xiula i Clara Peya THIS IS ME interpretada per na Jade, en Christian i un bon grup d'amics al Britain's Got Talent
Autoestima significa amar lo que somos tal como somos a cada momento. (...) Es amar y abrazar lo que cada momento trae y regala a nuestra experiencia. Es amarnos dándole un buen lugar en el corazón a todo lo que nos conforma. * Tot. Llums i ombres, rodones i quadrats, verticals i horitzontals, foscos i clars, definits i difuminats, llisos i dibuixats, grisos i blancs. (...) Para ello, debemos comenzar por despedirnos del ser ideal que nos gustaría encarnar. * T'apuntes ? ÓMOMM psicologia *...
Mantén-me aquí. A prop del meu cor. Per veure-hi clar. Per sentir. Per habitar. Per, des d'aquest lloc, acompanyar. Aquestes paraules m'han sorgit escoltant una delícia de cançó: IT'S OK de Tom Rosenthal. Banda sonora del preciós curtmetratge SABER PERDER de Sergio Milán. L'endemà d'una sessió de formació en constel·lacions familiars. Un gust. ÓMOMM psicologia
Practicar, practicar i practicar. És la pràctica la que ens permet avançar. Practica la teva passió. Practica la teva feina, els estudis, el teu caminar. Practica el mirar, l'escoltar, l'assaborir, l'ensumar, el tocar. Practica el sentir i el sentir-te. Practica la presència. Practica la paciència, la contemplació, l'agraïment. Practica l'amorositat. Practica el sentir-te part de quelcom més gran. Practica allò que més coix te va. I practica, sobretot, la compassió. La compassió...
Com de fàcil és que els ploms botin i la llum, de cop, s'hagi apagat. Com de fàcil és que el bon humor que tenies fugi i no sàpigues cap on ha anat. Com de fàcil és encaixar malament un comentari. Com de fàcil és que les ferides es reobrin i tornin a rajar. I com de difícil és, a vegades, tornar-te a muntar. El secret potser està en habitar el que t'està passant. En donar-te permís per sentir i exhalar. En deixar que sigui tal com és, en no lluitar. Potser així el cop es...
Avui, dia de Tots Sants, l'endemà del Dia dels Morts, vull reivindicar la individualitat del procés de dol. És únic. És intransferible. Cada persona ha de trobar el seu propi camí, la seva manera per poder-lo elaborar. Demana-li com la pots ajudar enlloc d'imposar-li el teu caminar.
De prop se veu més clar. És obvi. Quan m'acost a la vinya puc veure el raïm que encara hi ha. És tan obvi amb la por? M'hi vull acostar o m'esforç molt en mantenir-la enfora, tancada, controlada? Potser si la mir de prop veuré que no és tan gran.
Mos toca viure temps difícils. Temps de distàncies, de mascaretes, de confinaments, d'angoixes, de patiments. Mos toca viure temps àrids. Temps d'incerteses, de no saber cap on anam. Se tractarà de trobar una encletxa de seguretat. Una encletxa per alenar, una encletxa on me pugui asserenar, una encletxa per connectar amb l'altre, una encletxa per retrobar la humanitat. ÓMOMM psicologia presencial i online