Avui he enviat un parell de desitjos de Nadal particulars. He pensat publicar-los tots aquí per si te'n vols quedar algun per tu. Tria el que més t'agradi. Molts d'anys.
Finals de desembre. Dies de regals. Hi ha regals de moltes classes. Hi ha regals de diferents preus i tamanys. Hi ha regals per quedar bé. I hi ha regals importants. Per mi, el taller Temps per jo ha estat un regal dels importants. Durant deu dilluns m'heu permès demanar-vos i demanar-me com estic jo ara, m'heu deixat connectar amb cada jo particular vostre, m'heu possibilitat recordar la màxima atura't, mira i camina, m'heu entregat la vostra confiança estimulant així el meu aprenentatge...
Cuidar-me. Cuidar-me a mi. Cuidar-me a mi fins i tot quan cuido l'altre. Aprenentatge mutu d'avui dematí. Gràcies Esther per recomanar-me. Gràcies Maite per fiar-te d'ella. Gràcies Amparo, Elisabet, Fabiola, Isabel, Maria, Marisa, Myriam i Natalia per la vostra entrega i valentia i per ensenyar-me tant.
Ahir me varen demanar si ja tenia un espai propi. I la meva resposta fou un SÍ. Un SÍ que va sortir de la profunditat del meu ser. Un SÍ de veres. Un SÍ ple de joia i alegria. Un SÍ amb gratitud a l'espai meravellós que fins ara na Sara m'havia deixat. Un SÍ amb il·lusió per compartir-lo amb Nava Jeevan. Un SÍ amb amor cap a totes les persones que han fet possible que aquest nou espai fos una realitat. Un SÍ molt especial cap al meu home i cap al meu sogre que sempre me diu que sí....
Venc del teatre. He vist EL PROFETA de la companyia La Calòrica. Tres històries. Tres vides. Tres moments. Una hora llarga d'emocions expressades i magníficament representades. D'aquelles que te posen els pels de punta i t'arriben endins talment fos jo la protagonista. Ràbia i crit. Alegria i cançons. Por a allò desconegut. M'ha meravellat. I tot això ha passat just després de la sessió dedicada a les emocions del taller Temps per jo. Meravelles de la vida. Enhorabona Júlia Truyol,...
LA FELICITAT El riure del món. Molta gent duu una bossa sota el braç, però és molt més útil portar-hi una finestra. Així pots veure el món d’una altra manera sempre que et calgui. Si un dia plou, t’hi aboques i deixes que la pluja et caigui damunt el cap. En ocasions alguna cosa hi floreix i, si no és així, t’hi hauran caigut quinze mil petites gotes en deu minuts, sense fer-te mal. O, si la porta està tancada, pots sortir per la finestra, per recordar que sempre hi ha un altre...
Fer els deures només depèn de tu. I no estic parlant dels deures de l'escola. És probable que els fessis. Ni dels de la feina. És quasi segur que els fas. Ni tan sols dels deures amb la família, els amics o altres compromisos socials. Amb aquests m'atreviria a dir que també compleixes. Pot ser els que no fas són els teus deures, els que t'afecten directament a tu. I si no els fas tu, no els farà ningú. I són precisament aquests deures els que te permeten créixer.