Compartit el 2025 · 28.03.2025

Els elements d'aquesta imatge estan en sintonia. O no. L'ajustament entre receptor i emissor és molt sensible i qualsevol variació pot provocar una alteració. Llavors la sintonia se romp. I és necessària una feina de reparació si es vol recuperar la relació. Quina feina? Com es pot fer ? No hi ha fórmules estàndards ni màgiques. A vegades hem de picar molta pedra per aconseguir-ho. Per saber quina és l'encertada ens pot ajudar demanar a l'altra part quina és la seva necessitat. Molt...

Compartit el 2025 · 16.03.2025

Un gust poder gaudir de propostes tan meravelloses com AMB VEU DE DONA. Un gust escoltar aquestes grandioses músics. Un gust cada una de les cançons cantades. Un gust que ens hagin remogut l'ànima. I si ho he assaborit tant és perquè elles dues teníen la seva ànima ben connectada. Sense ànima tot resulta més insípid i poc nutritiu. Connectem-la. Gràcies DUES LLUNES.

Compartit el 2025 · 10.03.2025

Dissabte, sense fer-ne comptes, vaig anar al teatre. Tres hores llargues que se varen fer immensament curtes. TOTS OCELLS és el títol de l'obra. Escrita des d'una meravellosa profunditat per Wajdi Mouawad, dirigida amb mestria per Oriol Broggi i interpretada de manera sublim per Queralt Albinyana, Guillem Balart, Xavier Boada, Joan Carreras, Marissa Josa, Miriam Moukhles, Xavier Ruano i Clara Segura em va copsar des del primer instant. Transcric aquí una de les múltiples frases que aquesta...

Compartit el 2025 · 07.03.2025

Estic enamoradíssima de la meva feina. Perquè m'importen les persones. Perquè les estim fins i tot abans de conèixer-les presencialment. Perquè podem mirar amb un toc d'humor allò que va causar tant de dolor. Perquè, a vegades, passen coses meravellosament màgiques. Una butaca se transforma en tambor perquè aquella il·lusió truncada d'infant se pugui materialitzar. I així poder-li dir que SÍ QUE VA EXISTIR encara que fos poc mirat. Cara de sorpresa i felicitat. Un regal.

01.03.2025

Impossible cuidar-se, impossible estimar-se, si no es canta allò que se sent. El missatge és de na VALERIA CASTRO a la seva cançó LO QUE SIENTO ______________________________________ Cómo voy a saber, cómo voy a saberlo si no canto lo que siento. (...) Y las cosas que cambian son las piezas que al final encajan Y cuando no se respira no hay otra salida que mirar donde nadie mira (...) En el punto de mira tengo el alma, los huesos, la vida, pa' que no quede nada del dolor que te atraviesa...

Compartit el 2025 · 24.02.2025

A vegades ens sentim empresonats i empresonades pel nostre propi patiment. Miram a fora esperant que algú ens obri la reixa i ens lamentam quan no ho fa. Potser és més interessant mirar la funció que tenen aquests barrots. De què ens estan defensant ? Obrir preguntes és una bona manera d'estimular el procés terapèutic. Així, la veu sàvia que cada un i una de noltros tenim dedins troba la resposta i obri camí.

Compartit el 2025 · 22.02.2025

A vegades les nostres ferides d'infància se tornen obrir. No ho hem vist venir i ja les tenim aquí, rajant com el primer dia. I intentam arrecerar-nos davall qualsevol cosa que ens serveixi d'aixoplug. Cercam recer davall una teulada per molt petit que tengui el voladís. Quedam allà, desitjant que l'esquerda no se faci més gran, que els trossos de dolor no ens caiguin damunt. I compareix la por, la desesperació, la solitud, la tristesa, la ràbia, la confusió ... i oblidam que ja no som...

Compartit el 2025 · 10.02.2025

A les persones ens passa com a aquesta fulla: ens anam assecant. És un procés inherent a la vida. A vegades també ens anam eixugant per dedins. No és el nostre cos sinó el nostre ànim qui es va buidant de vitalitat. I intentam trobar aigua per beure perquè ens volem recuperar. Potser el canvi climàtic ha afectat també a aquestes fonts: són difícils de trobar. La individualitat ens està assecant a poc a poc. El poder hidratant d'un gest amable, una mirada, un escoltar, ... és molt...

Compartit el 2024 · 24.12.2024

Quan la fosca arriba tot torna negre i pareix que no en sabrem sortir. La vida, que sempre en sap més que noltros, mos ofereix instants de llum. Potser un gest, una rialla, un sentir algú a prop, un paisatge, una melodia, un record. Assaborir-los o no depèn de cadascú. Te convid a tenir els ulls oberts per trobar-los i a donar-te permís per gaudir-los. Una abraçada molt gran i molts d'anys.

Compartit el 2024 · 17.11.2024

REVELAR significa fer conèixer, mostrar, fer visible, quelcom que fins llavors estava amagat. REVELAR-SE significa mostrar-s'ho a un mateix. A vegades, REVELAR-SE implica també REBEL·LAR-SE que vol dir refusar l'obediència a una autoritat legítima. Potser la part més difícil és rebel·lar-se contra la pròpia autoritat interna. Benvingudes siguin les revelacions i les necessàries rebel·lions. El joc de paraules va sorgir a una de les sessions fetes aquesta setmana. Un gust que fos...