Estic enamoradíssima de la meva feina.
Perquè m'importen les persones.
Perquè les estim fins i tot abans
de conèixer-les presencialment.
Perquè podem mirar amb un toc d'humor
allò que va causar tant de dolor.
Perquè, a vegades,
passen coses meravellosament màgiques.
Una butaca se transforma en tambor
perquè aquella il·lusió truncada d'infant
se pugui materialitzar.
I així poder-li dir
que SÍ QUE VA EXISTIR
encara que fos poc mirat.
Cara de sorpresa i felicitat.
Un regal.