La Trudy se'l va mirar per sobre de la tassa de cafè.
- Què et passa? - va preguntar.
No res.
- Has somiat? - va preguntar. En el teu pare?
El va sorprendre que ho endevinés. No sabia què respondre.
Ella també somiava coses?
Semblava possible, perquè hi havia matins que es veia fràgil com un ocellet.
Procurava dissimular la tristor que sentia,
bé prou que ho veia ell.
No se n'anava a dormir fins tard i seia a la taula de la cuina fent veure que treballava.
Es passava bona part del temps fent-se el sopar, perquè, segons deia, s'havia descuidat de menjar.
Després remenava el menjar del plat amb la forquilla, s'aixecava i es posava a rentar els plats.
Quan parlava amb la gent del poble es mostrava calmada i serena (encara que se la veia cansada),
però, sota aquella aparença, l'Edgar sabia que s'havia trencat alguna cosa.
Petit fragment de
La Història d'Edgar Sawtelle.
Una delicadíssima novel·la escrita per David Wroblewski
_________________________________________
Els sentiments són impossibles d'amagar als ulls d'un infant.
Encara que ens hi esforcem molt.
Per tant, més val dir sempre la veritat.