Com de fàcil és
que els ploms botin
i la llum, de cop, s'hagi apagat.
Com de fàcil és
que el bon humor que tenies fugi
i no sàpigues cap on ha anat.
Com de fàcil és
encaixar malament un comentari.
Com de fàcil és
que les ferides es reobrin i tornin a rajar.
I com de difícil és,
a vegades,
tornar-te a muntar.
El secret potser està
en habitar el que t'està passant.
En donar-te permís per sentir i exhalar.
En deixar que sigui tal com és, en no lluitar.
Potser així el cop es diluirà.
ÓMOMM psicologia