Ahir vaig continuar la meva formació, seguint un seminari on-line de l'Institut IPIR
Dol per COVID-19: reptes terapèutics pel seu abordatge.
Alba Payàs, directora de l'institut i també del màster que estic cursant,
va parlar de les característiques traumàtiques que poden tenir
molts dels dols que s'inicien en aquestes setmanes tan excepcionals.
Va parlar de la millor manera d'acompanyar.
Va donar eines de diagnòstic,
va explicar els diferents tipus d'afrontaments,
les possibles tasques a elaborar,
va comentar la importància de pactar,
conjuntament amb la persona,
els objectius a treballar,
la importància de respectar el seu moment, les seves necessitats.
Va marcar el camí
cap a l'ampliació de consciència,
cap a la reconstrucció de significats.
Dels seus significats, dels de cada persona a qui acompanyam.
I va dir que tot això serveix ben poc
si l'instrument no està afinat.
L'afinació del terapeuta és crucial.
La seguretat relacional
que prioritàriament ha de crear,
i la sintonia
que constantment ha d'anar ajustant,
són requisits essencials per poder acompanyar.
Quan vulguis.
ÓMOMM psicologia