Cada vegada és més freqüent trobar articles sobre dol als mitjans de comunicació generals.
M'alegra que sigui així. Contribueix a la normalització d'aquest procés natural.
De l'article Como dar el pésame sin hacer daño publicat ahir a El Pais Semanal, vull destacar aquestes reflexions.
(...) realmente nadie puede saber cómo se siente la otra persona, porque el duelo es íntimo, personal e intransferible.
(...) parte del trabajo (de acompañamiento) consiste en legitimar las emociones aparejadas al duelo:
“La persona que sufre debe sentirse libre para expresar la pérdida. Hay que dejarla llorar, enfadarse o tener envidia.
Es un error mostrar predisposición a (...) destacar el lado positivo.
Dit això, m'agradaria fer una puntualització. Les fases del dol descrites a l'article han quedat desfasades.
El dol actualment s'entén com un procés no lineal, de recorregut viu i particular per a cada persona.
La separació en fases està obsoleta. El procés no atravessa compartiments estancs.
Ben al contrari. Hi ha una interrelació constant entre les diferents dimensions actives.
El que cal és acompanyar la persona en l'elaboració de les tasques que es presenten a cada moment.