La gran pèrdua és la mort.
Abans d'aquesta n'hi ha moltes altres.
Perdem un ca, un moix, un canari o un peix.
Perdem els llocs de la nostra infància.
Perdem mobilitat, o vista, o oïda.
Perdem capacitats.
Perdem parelles, perdem amistats.
Perdem expectatives que ens havíem creat.
Perdem drets.
Perdem identitat.
Com podem afrontar la gran pèrdua si a totes les altres no els hem fet cas ?
Elaborar bé cada una de les pèrdues que tenim és un entrenament per poder afrontar bé la gran.
Les pèrdues, totes, formen part de la nostra vida.
Ha estat un plaer per mi poder assistir a les projeccions i debats que ha organitzat FICAE (nòmada) a hospitals públics de Mallorca aquesta setmana. Demà hi ha la jornada final.
La més sincera enhorabona a Sonia Justo i a Pep Miralles per la seva excel·lent feina en l'organització i per la passió que demostren a l'hora de donar visibilitat a la malatia, un procés tan íntim que, a vegades, es torna invisible, un procés que, a vegades, és estigmatitzat.
Els curtmetratges projectats avui han estat ,
La profesora de inglés d'Alán Gonzàlez, Donde caen las hojas d'Alicia Albares, El abuelo de Carlos Cuadrado Torrico.
Els membres de la taula rodona han estat Joana Maria Julià, Lurdes Marín, Victoria Usero i Carmen Sanchez Contador.
Al final de cada sessió podíem emplenar un qüestionari de valoració. Una de les preguntes era si recomanaríem aquestes jornades a un amic. La meva resposta és un sí. Un sí ben gran.