Aquest pot de tomàtiga el vaig fer l'any passat.
Abans s'havia llaurat la terra, s'havia sembrat el planter, s'havia regat la tomatiguera, s'havia esperat a que creixés, s'havia observat com madurava el fruit, ...
Després vaig poder collir les tomàtigues, les vaig poder ratllar, empotar i bullir.
Avui, passats tots aquests mesos, encara he pogut gaudir del seu gust.
Vet aquí la importància de respectar els temps. Amb les tomàtigues i amb el nostre creixement.
Gràcies Sebastiana per la inspiració. Gràcies també pel cafè i per la conversa.